Fecha: divendres, 24 de de juliol de 2020 a las 09:00h
Com s'ha pogut veure, la crisi de la Covid-19 ha causat conseqüències econòmiques importants als països del món, inclosos els de la Unió Europea. Per això, a principis de setmana, es va reunir el Consell Europeu i, després de deliberar durant estona, es va aprovar el marc del fons de reconstrucció.
Per accedir als fons, els països presentaran un pla de mesures econòmiques que haurà d'obtenir el suport de la majoria del Consell Europeu i no la unanimitat, cosa que hauria suposat un dret de veto efectiu. No es va voler acceptar la proposta de veto, impulsada pels Països Baixos, perquè “hi ha molta urgència, tant econòmica com política”, afirma el professor d'Empresa i Economia de la nostra universitat Albert Guivernau.
A diferència dels Estats Units, que fa mesos que apliquen el pla de reconstrucció, la situació a Europa va empitjorant per la destrucció d'ocupació i l'activitat econòmica continua avançant: “La quantitat que hauria pogut ser suficient fa uns mesos ara pot no ser prou”.
A Espanya
Quant al cas d'Espanya, “pot donar-se per satisfeta” amb l'ajuda que rebrà del fons de reconstrucció, que són 140.000 milions d'euros. Segons aquest professor, aquesta satisfacció ha de ser superior pel fet que el país no va ser exemplar en el compliment dels compromisos adquirits en la crisi anterior: “Malgrat haver estat mals estudiants, hem rebut molta ajuda. No hem acoblat la nostra economia a l'europea, no hem reduït l'atur fins a taxes homologables, ni tampoc s'ha avançat en la industrialització”.
Ara queden tasques pendents perquè el fons de reconstrucció està condicionat al desenvolupament d'unes certes polítiques: “Europa exigirà mantenir o millorar la reforma laboral. És a dir, no derogar-la”. Guivernau també considera que els socis europeus reclamaran reformes educatives dirigides a la transformació digital, un esforç industrialitzador més gran i reduir el pes de l'administració pública. “Segur que hi haurà retallades”, assegura. “No té sentit el pes elevat de la nostra administració en relació amb el nivell salarial dels treballadors”.
En aquest sentit, el fons s'intentarà destinar “a la creació de riquesa” i no a “mantenir l'estructura administrativa”. A Espanya la prioritat és trencar les altes xifres d'atur que repercuteixen en uns salaris baixos, al mateix temps que el baix nivell salarial constitueix un incentiu per mantenir-se en la desocupació, cosa que provoca una caiguda del consum i la inversió empresarial.
Aquest professor exposa que el que vol la UE és “més sincronització dels cicles econòmics dels països membres i homogeneïtzar les estructures productives. Tot això facilitaria fer política a nivell europeu perquè, en la situació actual, passa moltes vegades que les mesures que beneficien determinats països en poden perjudicar uns altres”.
Els mercats
La quantitat final de 750.000 és la meitat dels 1,5 bilions que es van plantejar a l'abril. No obstant això, Guivernau considera que el fet d'haver-se reduït pot tenir conseqüències positives per al futur. “Que siguin 750.000 facilita que la Comissió capti aquests recursos en els mercats”. I si el fons demostra la seva utilitat, aquests mateixos mercats donarien suport a la creació d'un segon, ja que els “mecanismes posats en marxa per a aquest fons poden quedar-se en un futur”.
Pendents dels parlaments nacionals
Guivernau no creu que hi hagi problemes en la validació de l'acord en el Parlament Europeu: “La sorpresa pot arribar en els parlaments nacionals, com es va veure en el procés d'aprovació del projecte de Constitució Europea. No serà fàcil, encara que, en principi, hi ha prou sintonia”.
|
|
CORREU |