🎓 Una setmana d'interculturalitat en Augsburg

Els viatges no comencen quan enlaira l'avió, sona el xiulet del tren o rugeix el motor del cotxe. Una de les parts més excitants de viatjar està en aqueix lapse que va des que es concep la marxa fins que es tanca l'última sivella de la maleta.

Fecha: divendres, 08 de abril de 2022 a las 18:45h

Una setmana d'interculturalitat en Augsburg

Els viatges no comencen quan enlaira l'avió, sona el xiulet del tren o rugeix el motor del cotxe. Una de les parts més excitants de viatjar està en aqueix lapse que va des que es concep la marxa fins que es tanca l'última sivella de la maleta.

L'estada que acaba de realitzar a Augsburg Marisa Vázquez (directora d'estudis dels graus d'Educació) va començar a gestar-se en 2018 i 2019. En el marc d'un conveni de col·laboració que la nostra universitat té amb la d'Augsburg, diversos professors d'aquest centre van estar a Barcelona. Es van teixir relacions acadèmiques i personals que van posar el pòsit del desig de retornar la visita.

El neguit hi era, i la manera de concretar-lo van ser les beques Erasmus. "Aquesta va ser la manera de canalitzar-ho. La beca ofereix l'avantatge d'un finançament que, si t'organitzes bé i et deixes guiar per la gent d'allí, dóna per a moltes coses". Respecte als tràmits burocràtics, només va fer falta trucar a la porta de la International Office i posar-se en mans de Fanny Abela i Małgorzata Śmigiel. "Elles ho fan tot de manera espectacular".

Tampoc va ser dolent l'acolliment que va tindre a la seva arribada a Augsburg. El desplaçament des de Munic ja ho va fer al costat de Miriam Sajeta, una de les professores del Centre d'Idiomes i Interculturalitat de la Universitat d'Augsburg. Hi esperava Francesca Angrisano, la coordinadora de l'àrea d'espanyol d'aquest centre.

A l'idioma a través de la cultura

El viatge havia passat de l'expectació a l'experiència. Hi havia una setmana per davant per a involucrar-se en la vida del Centre d'Idiomes i Interculturalitat. L'interès va resultar més que justificat: Va poder assistir a una manera d'afrontar l'ensenyament d'idiomes "a partir dels interessos de l'estudiant". No és que s'ensenyi una llengua, és que s'aprèn un idioma mentre es reflexiona sobre la història, l'art, la literatura o l'art.

Descriu Marisa Vázquez com la funció dels docents consistia a donar pas a les expectatives dels estudiants. "Sí que se'ls feien propostes, però després els estudiants ho portaven al seu terreny. I Miriam tenia recursos personals i docents per respondre". Així, les converses van versar sobre temes d'actualitat com el Dia Internacional de la Dona, la riquesa als països de parla hispana, migració i interculturalitat i identificació de les emocions.

Marisa va aportar la visió de Barcelona com a entorn cosmopolita i una reflexió sobre els emigrats espanyols a Alemanya durant la postguerra, en el context d'un col·loqui sobre processos migratoris i riquesa lingüística. Però, fonamentalment, el que va fer va ser "involucrar-se en tot el que feia Miriam".

No es concep el no moure's

Del grup d'estudiants, destaca la diversitat cultural i el seu nivell d'implicació. Recorda amb afecte a Felix, que per la seva formació d'actor "parlava espanyol de forma teatralitzada". També parla de Samuel, un alumne d'estudis culinaris de pare sirià i mare italiana. En ell es reflectia la vocació multidisciplinària i multicultural del Centre d'Idiomes i Interculturalitat de la Universitat d'Augsburg.

"Eren gent molt preparada i, en general, de fora d'Augsburg. A Alemanya no es concep el no moure's, ho tenen molt naturalitzat. En aquest sentit, és com als Estats Units".

Treure el millor d'un mateix

No tot va ser activitat docent. A partir de les dues del migdia, cobrava protagonisme la part de les relacions humanes, tan importants perquè fructifiquin les acadèmiques. Els amfitrions van ser "molt generosos. Et passegen, et complimenten, sopen amb tu cada dia...". El fet i intensificar les relacions socials amb gent d'altres països també suposa un repte d'aquesta mena d'estades. "Et força a treure el millor de tu", reconeix Marisa Vázquez.

I Augsburg també contribueix a fer grata l'experiència. És una ciutat "tranquil·la, cosmopolita, amb canals i molins, en la qual es pot passejar perquè quasi no hi ha circulació Heu d'anar-hi!".

Possiblement, ja no hi tornarà en el marc d'aquests intercanvis internacionals, però ja té fixada destinació per a la pròxima experiència: Irlanda, en Maymooth. "M'interessa molt l'oferta que tenen d'educació inclusiva. I, si no, en Volda (Noruega)".

I recomana que professors i personal aprofiten aquesta oportunitat. S'hi pot anar per fer classe (teaching) o per observar i aprendre altres maneres de treballar (training). En qualsevol cas, "enriqueixes el teu aprenentatge, desenvolupes competències i coneixes altres països. Jo repetiré quan pugui", assegura.

Una setmana d'interculturalitat en Augsburg