🎓 Setmana Santa en confinament: la força de l’espiritual

Vivim una Setmana Santa atípica, sense expressió popular de la devoció, ni tampoc desplaçaments vacacionals. No obstant això, les limitacions a la mobilitat poden suposar un esperó per concedir més presència a realitats connectades amb el sentit més autèntic de la Pasqua. Com explica la professora del grau en Psicologia i psiquiatra Montserrat Lafuente, "en la mesura en què cadascú pugui confinar-se en el seu interior podrà recrear-se en el significat de la litúrgia de la passió, mort i resurrecció".

En el context de les dificultats que travessem com a societat, aquesta vivència més reflexiva de la Setmana Santa cobra, a més, un sentit especial en termes de benestar personal. I és que l'espiritual és un punt clau per afrontar amb enteresa les adversitats. "La força que ens porta a sortir de nosaltres per donar-nos, per donar el millor, és una força d'esperit", afirma Lafuente.

Així ens ho manifesta l'observació de fenòmens de resiliència, que és la capacitat per fer front amb èxit a les dificultats i, fins i tot, créixer amb elles. Les persones resilients s'adonen que "una força particular els ha permès fer més del que creien que eren capaces", apunta aquesta professora. Una força que ara veiem replicar-se "de manera molt generalitzada": "Sembla que estem rescatant la resiliència de l'anonimat. No deixem de sorprendre'ns en assistir a tantes bones notícies d'heroisme en una situació tan complexa al mateix temps que dramàtica. Aquesta manera de donar-nos els uns als altres només podem llegir-la en clau d'esperit i ens fa créixer molt!".

Una Setmana Santa plena de sentit

El confinament, en abocar-nos a una vivència més íntima de la Setmana Santa, pot propiciar el contacte amb aquesta espiritualitat que ens enforteix davant les dificultats. Una Pasqua a casa deixa més lliure el camí per "gaudir de la convivència i la intimitat de la llar o per recórrer un camí interior". Afegeix Lafuente que "el fet de retirar-se de l'activitat pròpia dels períodes vacacionals, sens dubte, facilitarà que ens donem temps per seguir els passos de Crist cap a l'etern".

Així mateix, la situació creada per la pandèmia ha provocat que intensifiquem l'atenció als éssers que tenim més pròxims. Un instint de protecció mútua que pot ser interpretat des dels valors propis del cristianisme. "Aquesta particular solidaritat per la qual, si jo em cuido, protegeixo qui tinc al meu costat ens fa més conscients del sentit bíblic que som guardians dels nostres germans. I no només cuidant-los, sinó, en aquest moment, fins i tot donant la vida en segons quines situacions de servei o treball ens trobem. Són aspectes molt concrets de la mort i renúncia a nosaltres mateixos per donar vida com Crist", reflexiona la professora Lafuente.