🎓 Reptes pendents del model de tele-pràctiques

En els cursos que van coincidir amb la pandèmia, les circumstàncies van obligar al fet que les pràctiques curriculars en empresa es fessin en format de tele-pràctiques. Aquesta experiència ha marcat una tendència i aquest format de pràctiques a distància a través de dispositius digitals s'ha anat consolidant en cursos posteriors.

Davant aquesta realitat, calia reflexionar sobre el grau d'adquisició de competències que l'estudiant aconsegueix amb les tele-pràctiques, quin tipus de competències específiques requereix el teletreball i com han de plantejar-se les tele-pràctiques perquè el resultat en sigui l'esperat.

Una primera exploració en aquestes qüestions és el que plantegen els autors de l'article 'El repte de les tele-pràctiques com a instrument per adquirir competències', publicat en la Revista de Docència Universitària. Entre ells, figuren, en primer lloc, els professors de la nostra universitat Olga Lasaga i Javier Barraycoa, membres, alhora, del nostre Observatori Laboral.

En el seu estudi, constaten, en primer lloc, que tant les tele-pràctiques com el teletreball són models que les empreses manifesten voler mantenir en els pròxims anys. En aquest context, assenyalen la necessitat d'aprofundir en les competències que requereixen totes dues modalitats.

En aquest sentit, també afirmen, a la llum de les dades de l'enquesta, que encara hi ha poca consciència sobre els requisits competencials de les tele-pràctiques. Així, observen que encara queda molt camí per recórrer per a elaborar un model de tele-pràctiques que garanteixi el ple aprofitament i el desenvolupament de les competències transversals que es persegueix promoure.