🎓 La vida no pot ser un talla i pega

L'any de pandèmia que portem sobre la nostra esquena ha estat dur, però no és un temps "perdut". No ho és en la mesura que aquesta adversitat hagi servit per a afrontar de manera conscient la pregunta sobre el sentit que té la nostra vida.

Fecha: dimecres, 17 de març de 2021 a las 14:30h

La vida no pot ser un retalla i enganxa

L'any de pandèmia que portem a sobre ha estat dur, però no és un temps "perdut". No ho és en la mesura que aquesta adversitat hagi servit per afrontar de manera conscient la pregunta sobre el sentit que té la nostra vida.

Com ha assenyalat el responsable d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, "d'una forma bestial, la covid-19 ha vingut a recordar-nos que la vida no pot donar-se per descomptada". Davant d'aquesta realitat, sobrevé la pregunta sobre què estem fent amb la nostra vida, perquè hi ha molta gent que es limita simplement a passar-hi: "Molta gent viu la vida com si fos una mena de retalla i enganxa".

Durant una trobada mantinguda amb estudiants dels graus d'Educació, ha insistit en la importància de decidir de manera reflexionada i conscient "quina vida es vol viure". Per això, a l'hora de fer un balanç personal d'aquests mesos, la pregunta ha de ser "què has après de tu mateix i què has descobert de tu mateix?".

En certa manera, l'exposició de Sala ha estat una presa de consciència general. Respecte a la crisi de la covid, ha cridat a aixecar la mirada per adonar-nos que l'estem passant en el "costat amable" del món. "En el nostre entorn, hi ha molta gent que ha hagut de fer front a la situació sense ingressos, sense família, sense ERTO, atur o cap estalvi", ha observat.

Injustament culpabilitzats

També ha volgut reivindicar el paper de la joventut durant la pandèmia, davant les opinions que li imputen gran part de la responsabilitat per la segona onada de contagis: "Heu estat injustament culpabilitzats per una cosa que no era culpa vostra".

En un context que treu "el millor i el pitjor" de cada persona o col·lectiu, entre els joves hi ha hagut molt del primer. En va ser un exemple la "importància" del voluntariat jove en els primers mesos de la pandèmia, quan es va recomanar a les persones grans que es quedessin a casa, ha recordat el ponent.

Feblesa del sistema de protecció social

Sala també s'ha referit a l'onada expansiva de la crisi sanitària en la societat: "Abans de la pandèmia, una de cada deu persones o famílies que requerien la nostra ajuda no tenia cap mena d'ingrés; a l'abril i maig aquesta proporció va passar a ser d'una de cada quatre".

Ha parlat de persones a les quals no arriba l'ingrés mínim vital, ni la renda garantida de ciutadania (RGC) ni qualsevol altre tipus d'ajuda o suport familiar. La pandèmia ha actuat en una societat que disposa d'una "protecció insuficient". En aquest sentit, ha recordat que, durant mesos, "molts serveis socials no contestaven". Des del seu punt de vista, una de les coses que la crisi de la covid ha posat de manifest és "la feblesa del sistema".

La situació es va agreujar en coincidir amb una "crisi d'habitatge": "Imagineu haver passat el confinament amb tota la família en una sola habitació i sabent que, a més, no podríeu pagar el lloguer". A això cal afegir un altre factor de desigualtat latent que la pandèmia ha tret a la llum: "Hem vist el factor d'exclusió social que suposa la bretxa digital", ha subratllat.

La vida no pot ser un retalla i enganxa