🎓 La volta al món va ser una decisió

No obstant això, va ser l'opció per la qual es va decantar Elcano. "S'hi va obstinar, va imposar el seu criteri i es va erigir en el cervell del camí de tornada", ha assenyalat Tomás Mazón durant la seva intervenció en el Congrés '500 anys de l'Oceà Pacífic', organitzat per la Universitat, l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic i la Càtedra CEU Elcano Primera Volta al Món.

Fecha: dissabte, 04 de setembre de 2021 a las 15:15h

La volta al món va ser una decisió

En els mesos finals de 1521, després d'haver trobat el pas a la mar del Sud, d'haver perdut Magallanes i d'haver viscut diverses vicissituds fins a arribar a les Moluques, l'expedició liderada per Juan Sebastián Elcano es veia davant d'una disjuntiva: tornar a la península per la ruta de l'est o, contràriament, mirar de tornar per l'oest i endinsar-se en l'Índic.

La segona opció es presentava més complexa. Els portuguesos aguaitaven en les aigües pròximes a les costes i els corrents i vents de l'Índic eren adversos a una navegació de llevant a ponent. No hi havia motius aparents per afrontar aquests perills, ja que l'encàrrec reial de connectar amb les espècies per la mar del Sud ja s'havia complert.

No obstant això, va ser l'opció per la qual es va decantar Elcano: "S'hi va obstinar, va imposar el seu criteri i es va erigir en cervell del camí de tornada", ha assenyalat Tomás Mazón durant la seva intervenció en el congrés 500 Anys de l'Oceà Pacífic, organitzat per la Universitat, l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic i la Càtedra CEU Elcano Primera Volta al Món.

"Per què Elcano va triar tornar sense fer escales i per aigües desconegudes?", s'ha qüestionat l'autor d'Elcano, viaje a la historia i promotor del web Rutaelcano.com. La seva tesi és que Elcano "va buscar" deliberadament completar la volta al globus: "Ell va voler fer la volta al món". D'aquesta manera, per voluntat pròpia, el marí biscaí "va transformar una expedició per a les espècies en la volta al món".

La circumnavegació també podria haver servit per corregir els càlculs existents sobre les dimensions del planeta. No obstant això, no va anar així: "El viatge d'Elcano no va canviar la concepció sobre la grandària del món". Per exemple, malgrat ja haver estat navegat enterament, la cartografia posterior al viatge va continuar presentant l'oceà Pacífic amb l'extensió que s'estimava prèviament, malgrat ser substancialment inferior a la real.

Concretament, el Pacífic que s'imaginava Magallanes era un 13 % més petit que el real, segons els càlculs de Mazón. El que sí que sabia el marí portuguès, i no va compartir amb tota la seva tripulació, és que per arribar a les Moluques havia d'endinsar-se moltes llegües en la mar del Sud. Això explica que Magallanes "trigués tant a assolir l'Equador". "Ja s'esperava que el Pacífic seria una mar gran", ha comentat Mazón.

Èpic xoc cultural

Què sabien i què desconeixien els tripulants de les naus de l'Europa que havien deixat enrere? Aquesta és la qüestió que ha abordat en la seva ponència el professor de recerca del CSIC (Centre de Ciències Humanes i Socials) Alfredo Alvar.

En la seva exposició ha posat en contrast les dues realitats que paral·lelament es van donar entre els anys 1519 i 1522. D'una banda, l'emperador Carles V es va enfrontar a la gran convulsió de la reforma protestant i, de l'altra, els navegants es van topar de cara amb una experiència igualment desafiadora: "Van marxar a la recerca de novetats i les van trobar. El xoc cultural que van viure diàriament va ser èpic". I totes aquestes novetats arribaven, tard o d'hora, al vell món per posar en qüestió veritats consolidades. "Cada dia arribaven notícies que demolien el món antic", ha subratllat Alvar.

500 anys de l'Oceà Pacífic

Amb el propòsit de commemorar el cinquè centenari de la primera trobada documentada entre europeus i habitants de l'oceà Pacífic, se celebra durant els dies 3, 4 i 5 de setembre el congrés 500 Anys de l'Oceà Pacífic. El congrés es desenvolupa a la nostra seu, es realitza amb el patrocini de Casa Àsia i Mapfre, i la col·laboració de l'Institut d'Història i Cultura Naval i COPE.
 

La volta al món va ser una decisió