🎓 “Les polítiques de desenvolupament local haurien de situar-se en l’àmbit quotidià”

Laura Busto, alumni del màster de Gestió i Comunicació d’Entitats Socials i Solidàries, ha estat guardonada amb el Premi Càritas Diocesana de Barcelona al millor treball de final de màster de contingut social. La Cooperativa com a actiu a la conservació i al desenvolupament local és un treball que gira en torno a una proposta d’actuació pel municipi de Miranda d’Ebro (Burgos) mitjançant la creació d’Enzima Sociedad Cooperativa.

Quin era el plantejament del teu treball?

La idea va sorgir com un possible model d'actuació per superar la realitat de pèrdua d'activitat econòmica en aquesta localitat des de 2012. El que pretenia era subratllar que és ara quan s'ha de parlar de l'economia circular, on els productes recorren un cicle i gens es malgasta del tot. Una economia on la regla de les tres erres (reduir, reutilitzar, reciclar) aconsegueix per fi la seva autèntica dimensió. L'economia circular és, abans de res, un enfocament de molt alta sinergia social, ambiental i econòmica.
Creus que és possible dur a terme Enzima?

Sens dubte. L’engegada a Miranda d’Ebre d’aquesta primera cooperativa, ENZIMA Soc. Coop., especialitzada en l’economia social i sostenible, ve a cobrir la necessitat de les empreses que hagin sorgit en el marc d’aquesta nova economia, sempre dinàmica i creativa. El seu objectiu és fomentar entre elles una organització amb activitats vinculades al medi ambient i canalitzar la inversió cap a activitats sostenibles. L’idea és que els projectes s’agrupin, fent-se competitives,  propiciant així l’evolució sostenible dels nous negocis amb un alt potencial de creixement. Per tant, el perfil d’aquesta nova iniciativa serà el d’una cooperativa dedicada a la construcció d’un desenvolupament comunitari, basat en les relacions sostenibles entre els éssers vius i el seu ambient.

Creus que encara existeix en la ciutadania resistència cap a l’innovador i sostenible?

L'interès del sector empresarial pel medi ambient està molt relacionat amb les demandes dels consumidors. Cada vegada és més comú que els seus clients siguin persones amb "consciència ambiental", és a dir, que tenen un estil de vida en què es preocupen pel medi ambient i en realitzar les seves compres quotidianes exigeixen que els productes o els serveis que requereixen siguin coherents amb la seva forma de pensar i de viure.

La finalitat és posar en marxa les mesures oportunes per no danyar al medi ambient i comercialitzar un producte o un servei final que no cregui cap tipus de contaminació, que no generi deixalles i que s'hagi creat optimitzant recursos.

Quines mesures consideres necessàries per poder atendre d'una manera eficient la gestió ambiental local?

És fonamental centrar-nos en l'ESS, ja que en els últims temps s'ha situat en l'agenda dels ens locals amb una força que probablement troba una explicació en la necessitat d'ampliar la capacitat de resposta de les polítiques que busquen dinamitzar les economies i els mercats de treball locals, en un moment en què tant els pressupostos com les atribucions de les administracions locals travessen greus dificultats.

En una de les conclusions del seu TFM expliques que els governs locals no prioritzen la gestió ambiental, quins creus que són les causes?

Les polítiques de desenvolupament local no haurien de situar-se tant en la lògica tradicional (urbanisme, pols de desenvolupament, plans d'ocupació ...), sinó més aviat en els àmbits propis de la quotidianitat en totes les seves dimensions: rehabilitació d'habitatges, noves formes de producció agrícola i de distribució, dinàmiques i xarxes de consum, cura i explotació de boscos, educació al llarg de la vida, aspectes vinculats a l'autonomia de totes les persones, amb especial atenció a la gent gran, la innovació i extensió de xarxa, la producció alternativa, la sostenibilitat ecològica, la salut comunitària...

Es tracta d'avançar cap a polítiques de desenvolupament local que tinguin com a objectiu construir entre tots dinàmiques de subsistència i de producció, resilients, compartides i solidàries. Per a això, té bastant sentit que siguin abordades des de l'àmbit més proper al territori que lliguen perfectament amb la idea de desenvolupament econòmic local, construint comunitat i compromís col·lectiu.

Quina creus que pot ser el principal problema del teu projecte? I el primer èxit a curt termini que podria aconseguir?

Considero que el problema fonamental perquè no es dugui a terme la meva proposta pot ser la manca de prioritat política i institucional dels governs locals en la gestió ambiental. Aquesta poca rellevància en els plans locals, genera fonamentalment que no s'assignin recursos econòmics i financers per a aquesta classe de projectes.

Cal destacar que en Miranda d'Ebre hi ha certa voluntat a l'hora de portar a la pràctica aquesta sèrie d'iniciatives ambientals, el primer èxit a curt termini ha estat l'aprovació per part de l'Ajuntament la implementació de una de les línies d'actuació que plantejo en el document.

Què significa per a tu haver estat guardonada amb la Distinció Honorífica de Càritas Diocesana de Barcelona?

Una enorme satisfacció. És d'agrair que hi hagi institucions que estiguin a favor de portar a la pràctica projectes que volen treballar per un desenvolupament econòmic sostingut des d'una societat que respecti el medi que l'envolta. Així mateix, aquest fet dóna més visibilitat a persones com jo, que treballem sòlidament amb la pretensió d'enfortir la capacitat dels ens locals per dinamitzar l'activitat econòmica, l'ocupació i, sobretot, per facilitar que les persones puguin ser protagonistes de l'enfortiment de la seva comunitat i de la satisfacció de les seves necessitats.

Entrevista realitzada per Anna Casas Vaqueiro, estudiant de 4º de Periodisme