Fecha: dilluns, 04 de desembre de 2017 a las 09:45h

Els camins de la Genètica i el Dret es creuen

Tots els avanços i canvis socials, més tard o més d'hora, acaben tenint incidència en l'esfera jurídica, que és la xarxa que dóna seguretat i previsibilitat al funcionament de la societat. Per exemple, els descobriments científics i la invenció de tècniques associades són anunci de futurs desafiaments per als juristes, davant els quals es desplega una nova realitat que obliga a redefinir els principis existents o, fins i tot, crear-ne de nous.

Per allunyades que semblin, recerca científica i jurídica són pols destinats a trobar-se. Qui podria pensar que els progressos en la genètica impactarien el Dret del Treball? I, no obstant això, aquesta és ja una perspectiva que comença a abordar-se. Hi ha indagat la professora de Dret del Treball, Pepa Burriel, durant la ponència que ha impartit al Congrés sobre competències dels treballadors en l'empresa 4.0, celebrat en la Università degli studi di Bergamo.

La conferència de Burriel portaba com a títol el següent interrogant: "Serà el genoma humà la forma determinar l'enquadrament professional del futur? Qüestions jurídiques, ètiques i socials". Un assumpte que sembla més propi d'un paisatge futurista, però que ja ha arribat al debat jurídic.