🎓 Estudi comparat de les agències reguladores de l'audiovisual

La professora del grau en Periodisme, Adriana Mutu, ha publicat l'article "The Regulatory Independence of Audiovisual Media Regulators: A Cross-National Comparative Analysis" en European Journal of Communication, una revista científica amb factor d'impacte 1.408 a l'àrea de Comunicació.

L'article presenta un estudi comparatiu sobre la independència formal d'Autoritats Nacionals de Regulació (ANR) en el sector audiovisual a Europa, sent nova sobre aquest tema, aconseguint una contribució singular en el pla teòric i metodològic. Dues qüestions de recerca serveixen a aquest propòsit: Com varia la independència formal dels reguladors nacionals de mitjans de comunicació entre països? Existeix alguna interacció entre les característiques dels sistemes de mitjans de comunicació i els sistemes polítics i la variació en la independència formal dels reguladors nacionals? L'argument central de l'article és que les diferències entre països pel que fa a la variació en la independència formal de les ANR pot ser explicat per dos factors: per la configuració dels sistemes de mitjans de comunicació i pels sistemes polítics.

Per a això, es duu a terme una doble anàlisi. D'una banda, s'analitza comparativament el disseny institucional de 51 ANR en 48 països, fins a l'any 2014, amb un especial interès en els criteris formals sobre el disseny organitzatiu i estructural, els mecanismes de finançament, els instruments de rendició de comptes, així com les competències de les agències de regulació de mitjans. D'altra banda, es duu a terme una anàlisi estadística de 46 ANR en 43 països. D'aquesta forma s'avalua un conjunt d'hipòtesis derivades d'estudis previs sobre agències de regulació, sistemes de mitjans de comunicació i sistemes polítics. La base de dades sobre independència formal és original.

Aquesta recerca s'alinea amb conclusions prèvies (existents en la literatura) que indiquen l'existència de variacions en la independència de les ANR depenent del país. Així, es troba una notable connexió entre els tipus de sistemes de mitjans de comunicació i la independència formal de les autoritats nacionals de regulació de mitjans. A més, es posen de manifest les relacions entre els règims polític-administratius i la independència reguladora. Mentre que la taxonomia dels sistemes de mitjans de comunicació compta amb un alt valor explicatiu, l'entramat polític funciona com un feble predictor.