Fecha: dilluns, 03 de juliol de 2017 a las 08:45h

Els paràmetres sobre les etapes professionals canvien de la mà de la longevitat

L’economista i professor de la Universitat, Joaquín Solana, ha presentat recentment la seva tesi doctoral sobre “Longevitat, nous reptes i oportunitats per la direcció i l’emprenedoria”, emmarcada dintre de l’àrea del Management.

Davant de l’errònia creença que si els grans es jubilen, quedarà més espai pels joves, Solana defensa el retràs de l’edat de jubilació, necessari per a l’equilibri financer, ja que cada vegada la població té una major esperança de vida.

En una societat en què “cada ésser humà que neix avui té unes probabilitats del 50% de superar els 100 anys”, es torna necessari replantejar-se els paràmetres sobre les etapes professionals, l’edat de jubilació i, fins i tot, el concepte de jubilació. Segons Solana, la tradicional divisió de la vida en tres etapes (educació, vida activa i jubilació) arriba a la seva fi. “Ens endinsem en escenaris molt més complexos i enriquidors, de múltiples etapes i de més opcions”.

Amb una societat cada cop més envellida i una natalitat que es redueix, els més grans tenen coses a dir en el panorama empresarial. Segons l’últim estudi de la Kauffman Foundation pels Estats Units, el 30% dels nous emprenedors tenen més de 50 anys, dada que també corrobora un informe recent del Global Entrepreneurship Monitor sobre emprenedoria sènior.

El treball d’investigació, dirigit per la directora d’estudis de Direcció d’Empreses, Dra. Carmen Ruíz Viñals, està també adreçat a l’emprenedoria dels de més edat i recull una sèrie de propostes per incloure els més grans en l’àmbit empresarial. Com per exemple, aprofitant la seva experiència i coneixements per fer de mentors dels joves amb molta preparació, però poca exposició a la realitat laboral. D’aquesta manera, combinant correctament els actius més grans amb els que brinden les generacions més joves l’empresa surt reforçada.
En definitiva, “la direcció de persones evolucionarà de forma inevitable”, l’actitud emprenedora, a totes les edats, és una riquesa disponible que ha de cultivar-se i promoure’s, canviant valors i estereotips encara presents, més propis del segle XIX que del XXI en què ens trobem.

Tesis de Joaquín Solana