🎓 “Cal enfortir la resiliència per ajudar les víctimes de violència a la parrella”

Amèlia Martínez Puig, alumni de Psicologia de la nostra universitat va rebre, durant l’acte de la festivitat de Sant Tomàs, el premi Càritas Diocesana de Barcelona al millor treball de final de grau de contingut social. Va ser guardonada pel treball Resiliència i factors de protecció en les dones víctimes de violència en la seva relació de parella, un estudi centrat “a concretar una sèrie de factors que si es treballen i desenvolupen, poden ajudar a enfortir la seva resiliència davant l’adversitat”, explica la guardonada.   

Amb què objectiu et vas llençar a tractar un tema tant sensible en el teu TFG?
Abans de començar el treball, no comprenia la magnitud d’aquesta problemàtica, pel que, ara, puc dir que tinc una mirada més global i més realista. D’altra banda, aquest treball també està motivat per la transcendència social que aquest tipus de violència té en el context actual i la meva preocupació personal en relació a això. Finalment i en tercer lloc el meu interès no només radicava en conèixer i comprendre, sinó que en trobar eines que des de l’àmbit de la psicologia em permetessin afrontar aquesta realitat a nivell professional de la millor manera possible.

La violència de gènere en les relacions de parella és un tema molt complex. Quina és la teva aportació al coneixement d’aquest àmbit?
Destacar la importància d’enfortir la resiliència com un nou paradigma en la psicologia per a ajudar a superar les situacions de violència en les relacions de parella. No només m’he centrat en la víctima i les seves capacitats internes, sinó que també he volgut contemplar aquells factors externs que poden ser igual de decisius per a potenciar la resiliència, com en el recolzament social o la situació laboral.

L’apoderament és un factor clau per a enfortir la resiliència?
Certament. L’apoderament és entès no només com a la capacitat per a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida, sinó que també comporta la pressa de consciència d’aquesta capacitat. En aquest sentit, l’apoderament  està molt relacionat amb la dignificació i amb el procés de construcció personal pel que moltes dones passen després d’haver patit violència en la seva relació de parella.

Una de les conclusions a les quals has arribat és que la capacitat resilient de les víctimes es pot reforçar. Com s’enforteix aquesta capacitat?
El tractament individualitzat és clau, és a dir, hem de prestar atenció a la persona, hem de tenir en compte les seves potencialitats i capacitats i, sobretot, les circumstàncies que afecten cada cas. Si ens referim als factors externs, aquests es poden enfortir mitjançant el seu treball amb la víctima. Des d’un context terapèutic, podem fomentar per exemple l’autoestima o l’amor propi. Però, hi ha qüestions igual d’importants com la independència econòmica o l’accés a recursos socials, que no depenen del context d’una teràpia psicològica i han de ser promogudes d’una altra manera.

Després del teu estudi, quina dada t'ha semblat més sorprenent?
M'ha sorprès l'absència d'estudis fiables, exhaustius i vàlids sobre la resiliència. Només cinc dels quinze estudis escollits com a referents contemplen d'alguna manera la resiliència. D'aquests, la majoria ho fan d'una manera global i superficial i en cap no he trobat una relació directa, clara i significativa entre la resiliència i factors de protecció.

Què significa per a tu haver estat guardonada amb aquest premi de Càritas al millor TFG de contingut social?
És un gran honor que una institució com Càritas, una entitat amb una llarga i extensa trajectòria social, hagi decidit premiar la meva feina. Agraeixo summament aquest privilegi, així com la oportunitat de posar en el punt de mira una situació social tan important com la violència cap a la dona. Crec que és important la incorporació d’aquesta situació al panorama social actual, encara més del que està, així com en tots els àmbits personals i professionals. Crec que des de la psicologia, no només podem ajudar a les persones que han sigut víctimes d’aquests abusos. La nostra professió ha de contribuir també, a fer front a aquestes desigualats de la nostra societat. Per últim, he de dir, que aquest treball no hagués estat possible sense el recolzament de la meva tutora, la professora Marisa Vázquez, a qui vull donar les gràcies des d’aquí.

Por Anna Casas Vaqueiro, estudiante de Periodismo