🎓 Primers mil dies que poden marcar tota una vida

El neuropsiquiatre expert en psiquiatria infantil Jorge Barudy ha estat l'encarregat de pronunciar la conferència de clausura del VIII congrés Word in Education, celebrat a la nostra universitat els dies 7, 8 i 9 de juliol.

Barudy ha al·ludit a dos conceptes fonamentals: la importància de la construcció de la resiliència i el caràcter decisiu de les primeres etapes de la vida per conformar una ment organitzada, precisament gràcies a la presència d'una interrelació personal positiva amb l'entorn. "Encara intenten convèncer-nos que la resiliència és una cosa individualista, quan, en realitat, és una producció social", ha assenyalat per emfatitzar aquesta dimensió comunitària de la resiliència.

El ponent ha invocat les dades que aporta la neurociència i l'epigenètica per posar en relleu l'impacte de l'entorn en l'individu. L'epigenètica, per exemple, demostra que les circumstàncies ambientals amb què es relaciona la persona poden traduir-se en canvis genètics, de tal manera que "la no superació del mal pot quedar inscrita en el model epigenètic de la persona", la qual cosa explicaria "la transmissió intergeneracional dels traumes".

Primers mil dies

La incidència de l'entorn és especialment crucial en els primers mil dies de la vida d'una persona. Durant aquest temps, un bon tracte, que generi un vincle segur, estableix les bases d'un "desenvolupament sa del cervell i de la ment". S'està sembrant la llavor de la resiliència primària.

Contràriament, les relacions personals de maltractaments causen desorganització en el cervell i, si és primerenca, "pot provocar el bloqueig dels processos d'autoorganització": "La minusvalidesa psíquica pot ser resultat d'una experiència de maltractaments".

Per aquest motiu, Barudy considera que és crucial millorar els sistemes de detecció precoç: "Els sistemes de protecció continuen sent insuficients per assegurar la prevenció d'aquest mal tan terrible que és la producció d'un mal traumàtic".

Suport social

En aquesta línia, i connectat amb la seva visió de la resiliència com un fet social, considera fonamental que les persones puguin comptar amb "facilitadors secundaris de resiliència". Serà imprescindible en el cas de les persones que no trobin en el seu entorn "relacions interpersonals reparadores que transmetin esperança", però també és necessari per donar suport al repte de la criança.

"La criança social és un gran desafiament perquè les necessitats dels fills són múltiples i evolucionen". Per això, els pares "necessiten el suport de la comunitat". En aquest sentit, ha recordat que educar és una cosa "transversal i vertical". En el fet de satisfer les necessitats del nen hi ha un acte educatiu, ha exposat. I és que, en satisfer la necessitat que hi ha darrere una desregulació, "s'està educant el cervell; l'autoregulació s'aprèn en la interacció".