🎓 Protegir els punts febles de la cadena de proveïment

"Injectar recursos econòmics" en les baules febles de la cadena de proveïment: aquesta ha de ser la consigna que les autoritats han de seguir per preservar la cadena de proveïment en temps d'emergència sanitària i aturada econòmica. Així ho considera el director del màster universitari en Logística i Comerç Internacional de la nostra universitat i la Fundació ILI, Iván Roa.

Quins són aquests punts fràgils de l'entramat logístic? Roa explica que, en una situació d'emergència com l'actual, es distingeixen tres tipus de baules dins de la cadena: els prescindibles, els imprescindibles que compten amb un pulmó de reserva i els que, sent indispensables, no tenen la xarxa de seguretat dels anteriors. Aquestes són les peces a les quals cal donar suport en situació de tensió.

Per exemple, el col·lectiu dels conductors de transport per carretera respon a les característiques d'una baula fràgil: treballen en condicions dures i amb retribucions no gaire elevades. En aquest context, una pressió afegida per l'estat de "sobrenecessitat" dels seus serveis podria provocar fàcilment un col·lapse. La cadena s'hauria trencat en cedir aquest punt sensible. Aquí radica el "risc real de desproveïment" que hi ha actualment, segons explica Roa.

Si una situació semblant es donés "en les importacions que es paren en els ports, en els centres logístics, en les cadenes de transport o fins i tot en la distribució d'últim quilòmetre, el risc de desproveïment es convertiria en una realitat", afegeix aquest especialista en logística.

Per aquest motiu, Roa proposa reforçar els segments febles amb recursos econòmics, una mesura que en complementaria unes altres que ja s'han pres, com l'habilitació de "corredors logístics de mercaderies". Així mateix, també consideraria oportú "flexibilitzar les normatives de transport, com, per exemple, les que regulen el nombre d'hores seguides que es pot conduir" i posar els esforços precisos a garantir que els centres logístics més propers a les ciutats no es col·lapsin.

Transports a mig gas

Des d'un punt de vista logístic, la situació actual ja podria qualificar-se d'"emergència", assegura Roa. Sosté aquesta impressió en el fet que el flux de trens, inclosos els de mercaderies, s'hagi reduït a la meitat. També és molt rellevant el gran nombre de cancel·lacions de desplaçaments aeris, ja que les bodegues dels avions transporten càrregues, i aquestes "ja no s'estan movent amb la mateixa fluïdesa". Si atenem la realitat dels ports, es pot dir que estan en una situació de "prebloqueig", considera el director del màster en Logística i Comerç Internacional.

La carretera apareix com l'opció més plausible. "És el que s'està prioritzant, i ha augmentat la seva capacitat total, però no existeix tanta flexibilitat perquè absorbeixi tota la necessitat real", valora Roa. "A escala d'operacions, el fet que hi hagi restriccions de determinada mena de vehicles també complica la distribució de les càrregues des de les plataformes logístiques", subratlla.

Dependència de les importacions

El fet que el proveïment de béns essencials com l'alimentació depengui en gran manera de les importacions agreuja la importància de preservar la cadena de subministrament. El mateix pot dir-se d'altres productes bàsics, com els sanitaris, apunta. En aquest cas en problema és en "la falta d'estocs, no només deguda a l'enorme demanda actual, sinó també a l'aturada en sec dels processos d'importació de moltes de les matèries primeres i fins i tot de productes acabats".