🎓 Punt de trobada de la Psicologia de l'Esport

En el marc del postgrau en Psicologia Coaching en l'Esport, que imparteix la nostra universitat en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i va per la sisena edició, es va celebrar recentment el II Workshop "Psicologia de l'Esport: Valor d'una professió i claus de futur". Es tracta d'una iniciativa impulsada amb el propòsit de servir de "punt de trobada de la Psicologia de l'Esport", una especialitat que, com va destacar en les salutacions inicials el director del postgrau, Francisco-Solano Romero, es troba en la "corba de naixement d'una professió".

L'actual vitalitat de la Psicologia de l'Esport deu molt a dos dels ponents que van intervenir en el workshop, que van ser dos pioners d'aquesta disciplina al nostre país. Parlem del que va ser el primer president de la Federació Espanyola de Psicologia de l'Esport i cofundador de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport (ACPE), Joan Riera, i el psicòleg de la Real Federació Espanyola d'Hípica professor d'INEF de Lleida i soci fundador d'ACPE, Alex Gordillo.

Riera va destacar la importància d'entendre la conducta no com a acció sinó com a interacció, una realitat que en l'esport es manifesta amb més intensitat encara. A més, va rememorar la seva experiència com a responsable del voluntariat de tecnologia a Barcelona 92. Per a ell, els anys de preparació de les olimpíades van ser un veritable "màster".

Per la seva banda, Gordillo va explicar que el psicòleg de l'Esport intervé en un doble pla. D'una banda, treballa en l'optimització de les relacions i, per un altre, incideix en la relació que l'esportista té amb si mateix. Com a eines que el psicòleg té per modelar aquests aspectes, aquest ponent va nomenar la comunicació, el control emocional, el treball en equip, la resolució de conflictes, la gestió del temps i el treball en valors.

Ajudar a liderar

Després del col·loqui entre Gordillo i Riera, es va donar pas a un altre en què  es va reflexionar sobre el rol del psicòleg de l'Esport, en què van intervenir la responsable del Servei d'Atenció Integral a l'Esportista del Futbol Club Barcelona, Ana Merayo, i el membre del Departament de Psicologia del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, Eduardo Amblar. Merayo va insistir que el psicòleg de l'Esport ha d'entendre la seva funció com un "suport" que actua de forma integral. En aquest sentit, va afirmar que una de les contribucions d'aquests professionals ha de ser "donar eines als entrenadors perquè aquests puguin liderar". Per la seva banda, Amblar, va aclarir que, al contrari del que indica el clixé, la Psicologia de l'Esport no redueix el seu àmbit al moment de la competició. Segons va descriure, en la preparació de l'alta competició se superposen quatre plànols: entorn i característiques psicològiques de l'esportista, motivació, gestió del dia a dia i recursos psicològics per a la competició. Segons el parer d'Amblar, no és possible tenir èxit en el quart esglaó "si els tres anteriors no són sòlids".

Coneixement aplicat

Un dels aspectes innovadors que es van introduir en aquest II Workshop de Psicologia de l'Esport va ser la taula rodona de titulats del postgrau en Psicologia Coaching en l'Esport de la UAO CEU i el COPC. Va ser un diàleg centrat en les seves experiències com a psicòlegs en diferents disciplines de l'esport. Van intercanviar opinions Sergi Torondel (pàdel); Marc Mercader (bàsquet); Anna Girbau (atletisme); Mónica Cabal (natació); Gerard Gomá (futbol); i Jordi Aliaga (arbitratge).

També van formar part del workshop el vicedegà del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Ricard Cayuela; la llicenciada en Educació Física i directora del Servei d'Esports de la UAO CEU, Elena Ardíaca, i el responsable de l'àrea de Postgrau i Extensió Universitària de la nostra universitat, Ivan Roa.