🎓 Smart City: fer més amb menys i en menys temps 

Fer en dècades allò que en altres temps hauria portat segles. Fer-ne més amb menys. Aquest és el paradigma de la Smart City, un ideal d’eficiència que té l’avantatge de ser exportable. 

Així ho han explicat Peter Portheine i Alexander Schmidt durant la seva participació a la reunió de l'Intelligence Community Movement, celebrat a l'Aula Magna de la nostra universitat. L´acte estava organitzat pel nostre màster universitari en Comunicació Digital i Noves Tecnologies, Intelligence Community Forrum i Argelich Networks. 

Tant Portheine com Schmidt són referents a l'entorn de la Smart City. I ho són per alguna cosa: tots dos han demostrat que els models que fan de les ciutats entorns més eficients són exportables a diverses parts del món. 

Portheine, que va ser director de l'Eindhoven Brainport Smart District, ara treballa en la implantació a països asiàtics del model que va permetre a la ciutat holandesa restablir-se després de la patacada de la Phillips als anys noranta. Segons ha expressat, aquesta fórmula, basada en la sinergia entre coneixement, inversió privada i governança pública, permetrà a ciutats de països com Vietnam, Tailàndia o Bangla Desh “assolir en dècades el que als Països Baixos els va costar segles”. 

Portheine, que actualment està assessorant la ciutat vietnamita de Bihn Duong ha descrit com, gràcies a un model que “equilibra el desenvolupament tecnològic amb els beneficis socials”, els països del sud-est asiàtic estan a prop de pujar a l'últim esglaó del seu desenvolupament, que és arribar al “nivell superior d’ingressos” 

Schmidit, CEO i fundador de BABLE també ha reflexionat sobre com la innovació accelera processos. Sens dubte, escurçar els terminis es fa imprescindible per a les ciutats europees, que com ha recordat el ponent, s'han compromès a ser “neutres” des del punt de vista de les emissions abans que arribi el 2050. En el cas de Barcelona, abans del 2030, És a dir, només hi ha vuit anys de marge per a la capital catalana. 

Com accelerar el procés? Per a Schmidit, la resposta és clara: adoptant models que s'hagin demostrat eficaços en altres ciutats. L'aplicació de models d'èxit permet escurçar els terminis en la mesura que possibilita “escalar” la producció tecnològica. Tot i la viabilitat d'aplicar fórmules a escala global, també ha volgut subratllar que, “encara que a la direcció general estiguem d'acord, hi ha molt de desacord en els detalls”. 

Les intervencions de Portheine i Schmidt, i el col·loqui posterior, han estat precedides d'una presentació del consultor principal d'Argelich Networks, Agustín Argelich, que ha assenyalat el factor energètic com el fonament que possibilita els altres elements que fan funcionar una societat. “L'energia ho produeix tot. La base de la productivitat duna societat és el seu model energètic”. 

L'acte, que ha estat conduït pel director del grau de Periodisme, Juan Francisco Jiménez, ha estat clausurat pel doctor en Comunicació Social i professor emèrit de Periodisme, Manel Domínguez. Aquest ha incidit en la importància d'afegir una “quarta hèlix” a les tres esmentades per Portheine: al coneixement, la inversió privada i la política cal afegir “la persona”. Connecta aquesta idea amb el concepte d'un “humanisme digital”.