🎓 "La persona que va a teràpia és l'expert del seu problema"

Parlen de client en lloc de pacient, detecten solucions intentades i proposen intencions paradoxals. Elia Sasot i Marina Pacini són dues psicòlogues que, en el marc del màster universitari en Psicologia General Sanitària, han gaudit d'una estada de quatre mesos en el Mental Research Institute (Palo Alto. Califòrnia). Una immersió professional en el bressol de la Teràpia Breu i tota una experiència vital que les ha transformat professionalment i personalment.

Quan vau decidir que l'estada en el MRI era el volíeu fer?

Marina: Ja en triar el màster va ser un factor clau. Cap màster en tota Espanya ofereix la possibilitat de fer aquest tipus de pràctiques, i menys als Estats Units.
Elia: A més, que fos sistèmic era un punt. Pocs màsters ofereixen pràctiques amb centres de sistèmica, normalment són d'àmbit cognitiu-conductual.

Per què us atreia la perspectiva sistèmica?

E: De la carrera surts molt acostumada a la perspectiva cognitiu-conductual, més centrada a la patologia.
M: La perspectiva sistèmica està en auge i no hi ha molts màsters que et permetin conèixer-la en l'àmbit pràctic. En ser un model no patològic i no normatiu, té una major humanitat.

Com va ser l'aterratge? Us vau adaptar ràpidament a la vida en Palo Alto?

M: La nostra casa estava en ple centre. Això ho prioritzem a l'hora de triar pis. Palo Alto té un ambient entre americà, europeu i asiàtic. Hi ha una pluriculturalitat immensa. La ciutat, en si, és petitona, però hi ha molt d'ambient.

Com era la vostra rutina durant aquells quatre mesos?
M: Cada dia m'aixecava a les set del matí per a fer ioga...
E: Sí, s'ha tornat molt 'yogui'!
Normalment, els dilluns teníem casos en viu. Els dimarts era el dia de les orientacions amb Terry Soo Hoo. Els dimecres teníem tutories amb Gloria Díaz i vèiem amb ella vídeos i casos en viu. Els dijous ens desplaçàvem a la Unversidad de Stanford i teníem tutoria amb Karin, a més de casos en directe amb Terry Soo Hoo. Els divendres era el dia que dedicàvem al TFM i també a resoldre dubtes amb Karin i amb Gloria.

Els casos, els vèieu en el mirall bidireccional...

M: De fet, vam conèixer a Arthur Bodin, la persona que va dissenyar tot el sistema dels miralls i les cambres. Va ser en el sopar de Nadal del MRI

Quina activitat es desenvolupa en el MRI?

M: És on es va fundar la Teràpia Breu, que encaixa en el corrent sistèmic, però, en si mateixa, és un model.
E: Dins de sistèmica hi ha molts tipus de teràpia. Fins i tot dins de la Teràpia Breu hi ha diversitat. La nostra formació es va centrar en la Teràpia Breu en Resolució de Problemes.
M: Que és l'original! Karin Schlanger fa molt èmfasi en això

Parleu-me dels professionals amb els quals hi vau ser

M: Karin Schlanger és la directora de la clínica de Teràpia Breu. És l'hereva del model, ja que va estar amb els fundadors en els anys vuitanta.
E: Ignacia i Gloria eren les psicòlogues del centre a què vèiem actuar mentre Karin feia de supervisora amb nosaltres al costat, darrere del mirall. I Terry Soo-Hoo és el director de la clínica de Teràpia Familiar Estratègica. El també va aprendre dels fundadors i és una figura.

El TFM el vau fer i el vau presentar a Palo Alto. Està reconegut també pel MRI

E: Així és. I vam tenir a Karin com a tutora, que va ser una gran ajuda. El resultat final ha estat molt bo per totes les seves indicacions, i també pel nostre esforç.
M: De fet estem plantejant-nos traduir-los a l'anglès i presentar-lo a una revista americana de teràpia familiar i de parella. En el meu cas, el treball és de tall quantitatiu, es tracta d'un estudi estadístic de la seva forma de fer teràpia.
E: El meu tracta de la posició del client. Vaig agafar a una família que percebés al seu fill com a 'dolent' i una altra que tendís a veure'l com a 'malalt'. Es tractava de veure quin era el llenguatge que havia d'utilitzar el terapeuta perquè, en funció dels valors dels pares, aquests fossin capaços d'implementar el canvi.

La teràpia breu, ha canviat la forma que teníeu de veure la professió?

M: Ha encaixat amb mi no només a escala professional, sinó també personal. Karin sempre deia que la teràpia breu és també una manera de veure el món. La Teràpia Breu no jutja, no etiqueta, dóna a la persona l'oportunitat d'explicar-se. Concep la persona que ve a teràpia com l'expert del seu problema.
E: És el psicòleg el que s'adapta a la persona que té davant. En el meu cas, m'ha canviat la perspectiva. Estava molt acostumada a diagnosticar i he après que, en molts casos, no tens per què fer-ho i que, si ho fas, has de ser conscient del que suposa

I el psicòleg, com intervé? Com es passa de la comprensió al canvi?

E: En les primeres sessions es deixa parlar al client. Ell és el que explica tot i el psicòleg recull tota la informació. El seu treball és el de filar tot el context.
M: La filosofia de la Teràpia Breu és que el problema persisteix no tant pel problema en si sinó pel que fa la gent al voltant de la persona per intentar resoldre'l, moltes vegades amb la millor intenció. És el que es diuen solucions intentades.
E: L'objectiu és substituir això que no funciona per alguna cosa que sí que ho faci.

I qui formula la proposta?

M: El terapeuta, però primer ha hagut de recollir tota la informació i entendre bé el problema. I després proposa la "intervenció paradoxal".

'Intenció paradoxal'?

M: Per exemple, davant un adolescent de conducta disruptiva. Els pares, evidentment, ho castigaran. Aparentment, és el més lògic. No obstant això, analitzades les circumstàncies, la teràpia breu podria arribar a proposar el contrari.
E: Es diu fer un canvi de 180 graus, que és implementar una tasca que sigui el contrari del que s'ha fet. Per això és tan important definir bé el problema.

Estem preparats per a una teràpia d'aquest tipus?

M: El problema està en la consideració que hi hagi del psicòleg. Si s'entén que és l'expert i ha d'imposar al client un model de teràpia, aquí existeix un prejudici que part del mateix professional. No obstant això, malgrat que queden molts passos per donar, crec que val la pena instaurar aquest model al país.
E: Si els pares arriben amb l'actitud de "arregla'm al meu fill", has de convèncer-los que són ells els que millor el coneixen i poden fer que canviï. Aquí és on veig la dificultat. Si no els entra en la seva forma de pensar, no ho acceptaran. Per això sempre he cregut que cal tenir una postura integradora.

Ho preneu com una filosofia o com un recurs afegit al vostre abast?

E: Jo estic convençuda del model, però no sóc molt purista. Depenent de la persona que tens davant, cal veure què li pot anar millor.

En certa manera, això és ser sistèmic...

E: És clar! Cada cas és únic. En primera instància, sempre intentaré treballar d'una forma sistèmica. Però si em trobo amb una paret de rebuig, haig de seguir...
M: Jo seré molt seguidora del model. A mi m'ha impactat molt. Vull pensar que he après professionalment i personalment.
E: A mi també m'ha encantat! Record quan teníem les tutories amb Karin Schlanger... Parlàvem de Filosofia i incloíem la Teràpia Breu a tot arreu, des de la Religió fins a la Història...

Suposo que també va haver-hi una part lúdica durant la vostra estada

E: No hem parat! Vam ser a Las Vegas, al Gran Canó, a Yosemite, a Napa, a San Francisco...Hi vam passar Halloween...

M: És molt recomanable. I encara més a un país com els Estats Units

Cap a on voleu enfocar ara la vostra carrera?

E: Infantil i juvenil, ho tinc claríssim. Com també tinc clar que aplicaré el model de teràpia breu
M: M'estic plantejant seguir amb un doctorat. Amb el TFM he tornat a connectar amb l'àmbit de la recerca i és molt interessant.