Fecha: dijous, 12 de abril de 2018 a las 11:45h

"He après a tractar el trauma sense abordar-ho directament"

La recta final del màster en Psicologia General Sanitària va portar a María Buenaventura a Palo Alto, on va gaudir d'una estada en el Mental Research Institute, gràcies a l'acord que aquesta institució té amb la nostra universitat. Quatre mesos que María qualifica de "la millor decisió". I no és extrany, compartir veïnat amb Mark Zuckerberg i jornada de treball amb Karin Schalenger i Terry Soo-Hoo no és quelcom que s'oblidi fàcilment. L'experiència d'estar en San Francisco brindava moltes oportunitats i les ha espremut a fons. Aquesta psicòloga sanitària ha presenciat sessions del MRI, participat en seminaris de la universitat de Stanford amb figures com Fonagy i Yalom, ha viatjat per la costa oest i, a més, ha tingut temps de realitzar i defensar el Treball Final del Màster (TFM). Torna fascinada per l'enfocament sistèmic de la teràpia breu del MRI.

Quan et vas matricular en el màster, ja sabies que hi havia la possibilitat d'anar a Palo Alto?

Sí, de fet jo em vaig inscriure en el màster amb la idea de tenir l'estada en el MRI, en teràpia breu sistèmica. Va ser en la presentació del màster, quan es va parlar de Califòrnia, del bressol de la teràpia sistèmica, de la teràpia familiar. Després vaig començar a conèixer-ne més i vaig veure que havia pres la bona decisió.

Què és el que més t'ha atret de la teràpia sistèmica?

És un enfocament diferent, no hi ha diagnòstics, no hi ha etiquetes. És una altra forma de portar la teràpia, has de buscar la queixa, les solucions intentades... Funciones en l'aquí i l'ara. La història no té tanta importància, el que interessa saber què està molestant al client (és la denominació que se li dóna al pacient, per evitar connotacions de passivitat). Partim de la base d'on està el client i, una vegada s'ha determinat la queixa, passem a veure quines són les denominades "solucions intentades", que és tot el que s'ha intentat fins avui per acabar amb el problema i que, generalment és el que fa que es mantingui el problema o creixi.
Per exemple, en la relació entre un pare i una filla, cal saber qui persegueix a qui quan hi ha un empipament, quina resposta s'hi dóna i, amb tot això, jugar amb el que es diu la intenció paradoxal, que és quan t'adones que com més s'acosta el pare més s'allunya la nena. El canvi de 180 graus que proposa la teràpia sistèmica consistiria a fer el contrari: si hi ha una discussió, anar-se'n. És canviar les regles del joc.

I també les del diagnòstic tradicional

En Palo Alto es veuen molts casos de famílies amb situacions d'abús a les quals, en un model tradicional, els hauríem fet un diagnòstic i ens hauríem quedat allí. Mentre que amb la sistèmica he après a tractar el trauma sense abordar-ho directament. En Palo Alto tot es fa a partir del canvi. Això explica també la crítica que se li fa de ser massa superficial...
El nom de teràpia breu és xocant. El breu i el terapèutic semblen conceptes difícilment conciliables
No és una qüestió que hi hagi més o menys sessions, sinó que es diu breu, més aviat, per les portes que no obrim. En poc temps, es proporcionen les eines perquè la persona vegi que, moltes vegades, el que s'ha de fer és canviar les solucions intentades. Al contrari del que acostumem a fer els éssers humans, que és més del mateix.

També sona paradoxal que l'arrel d'aquesta teràpia sigui la psicoanàlisi

Es veuen les coses com un sistema. No és que hi hagi patologia sinó que hi ha un sistema que està funcionant d'una forma irregular. Quan es comencen a canviar les interaccions que hi ha dins del sistema es produeix l'efecte dominó.
El tema de no etiquetar m'ha ajudat molt a partir d'on està la persona. Mirar la persona des del punt de vista de la interacció i els sistemes fa que escoltis moltíssim millor.

Has tractat amb Fonagy, Yalom... fa l'efecte que és difícil viure en Palo Alto i no coincidir amb alguna eminència

Es respira que estàs en un lloc d'avantguarda. Al matí, sorties al carrer i et creuaves amb Zuckerberg, que vivia a la casa de davant, després anaves a Stanford, on estaves amb Fonagy i Yalom, i també Karin Schlanger o Terry Soo-Hoo... És un lloc que et contagia. Per exemple en Stanford vam conèixer al psicòleg que fa els tests per als membres de la NASA Com pots no contagiar-te'n!

Del que has treballat en Sant Francisco, què creus que es podria importar a la nostra salut mental?

Poder accedir més fàcilment a la família del pacient. Moltes vegades els pacients vénen obligats i, si poguéssim tenir accés a la persona de l'entorn que està més motivada per canviar, podria ajudar-nos. És donar amb el client, amb la persona més motivada per al canvi.
I també identificar bé la queixa. Hi ha vegades que en servei clínic d'aquí ens quedem en la identificació del trastorn, quan, potser, analitzar en què està afectant aquest trastorn podria ajudar.

Tota aquesta experiència s'aboca en el TFM, que hi vas presentar i et val per a ambdues universitats

En Sant Francisco vaig tenir el meu tribunal, a Karin Schlanger com a tutora... L'única cosa, que, en comptes de disposar de sis mesos, ho vaig haver de fer en quatre. El meu TFM versa sobre les colles llatinoamericanes, que és una realitat molt present als Estats Units i, particularment, en Palo Alto. És gent que coneix el que és viure tenint-ho tot, perquè ho tenen a la vista, però realment no ho poden tenir. És una realitat que em va interessar molt des de l'enfocament sistèmic.
Quina va ser l'experiència que més t'ha marcat d'aquests mesos?

En el MRI, veure treballar a Karin. Té una visió que et deixa sorpresa. Ara, davant determinades situacions, em plantejo què faria Karin? Haver après d'ella em fa pensar que anar a San Francisco és la millor decisió que he pres.
En l'esfera personal, el fet d'haver d'haver-me divertit molt. Haver combinat l'experiència professional amb viatjar amb les amistats que vaig fer a Los Angeles, Las Vegas, el gran canó...

Creus que el que has viscut t'obre un altre horitzó professional?

Aquesta experiència em dóna un plus. He anat al MRI, que és el bressol de la teràpia sistèmica, una teràpia tan poc practicada aquí que em dóna un punt d'originalitat, de poder donar una cosa nova i poc vista. D'altra banda, ara estic més selectiva, perquè la forma de treballar a Palo Alto m'ha agradat molt i vull trobar un lloc en què la pugui aplicar.

María Buenaventura