🎓 La COVID-19 evidència els reptes del treballador del segle XXI 

La pandèmia que estem patint ha deixat al descobert les fortaleses i les febleses de diversos sectors a Espanya: des del sistema sanitari, que està sent sotmès a un gran estrès fins al món del treball. 

Fecha: dijous, 30 de abril de 2020 a las 14:45h

La Covid-19 evidencia els reptes del treballador del segle XXI 

La pandèmia que estem patint ha deixat al descobert les fortaleses i les febleses de diversos sectors a Espanya: des del sistema sanitari, que està sent sotmès a un gran estrès, fins al món del treball. Aquest últim celebrarà demà, 1 de maig, el seu dia en un context en el qual la Covid-19 ha "fet més visibles" problemes que ja existien en l'entorn laboral. Així ho assenyala l'especialista en Dret del Treball i la Seguretat Social i col·laboradora de la nostra Universitat, Pepa Burriel
 
En aquest sentit, aquesta especialista pensa que la necessitat de "regular el món del treball de manera coherent amb el segle XXI" no neix ara amb l'emergència sanitària i la crisi econòmica que en deriven, sinó que sorgeix com a resposta a "l'obsolescència de les nostres institucions laborals". Burriel considera que els principals reptes del món del treball són: la precarietat laboral, la informalitat laboral, la digitalització i el teletreball. 
 
Digitalització i teletreball 
 
Quant a la digitalització i el teletreball, la Covid-19 ha evidenciat "el llarg camí que ens queda per recórrer" i aquesta doctora en Dret reclama una "transició justa per a la digitalització en el món del treball". Burriel ha assenyalat que "tant la normativa interna com la internacional deixen molts buits" i els drets de les persones que teletreballen queden sense estar "prou garantits". 
 
Per això, si en el context de "nova normalitat" el teletreball es transforma un recurs generalitzat, hi ha llacunes que s'han de "corregir amb urgència". Entre d'altres, "la falta de supervisió dels entorns laborals, perquè el dret a una política adequada sobre seguretat i salut en el treball no pot demorar-se més", o "el control sobre l'excés d'hores treballades i, probablement, no remunerades". Aquest últim, en connexió amb la "famosa desconnexió digital i la conciliació, perquè, per exemple, la doble càrrega de la dona teletreballadora s'incrementa", adverteix Burriel. 
 
Precarietat laboral 
 

La precarietat també era present abans de l'arribada de la Covid-19. Aquesta laboralista recorda que la contractació temporal a Espanya continua situant-se per sobre de la mitjana de la UE. "Se n'ha apreciat una reducció i s'ha intensificat la lluita contra les irregularitats en aquesta contractació", però "l'informe de la Comissió Europea sobre Espanya (2020, 508, final) ha posat de manifest que aquests esforços estaven tenint un èxit limitat, ja que no tracten les causes profundes de la generalització d'aquests contractes". 
 
La "desigualtat i la pobresa laboral" i l'alentiment de la productivitat laboral són les conseqüències directes de la precarietat. A més, Burriel assenyala que els treballadors temporals "presenten una taxa de pobresa laboral significativa (21,3 % el 2018, 14 punts percentuals més que els treballadors fixos)" i això reflecteix una de les "bretxes més grans de la UE". 
 
Informalitat laboral 
 
La informalitat laboral té un pes important en el nostre mercat i el nostre PIB. Segons apunta Pepa Burriel, la informalitat és una altra "epidèmia del món del treball" i "implica una segmentació més del món del treball". Això "afecta un ampli col·lectiu de persones, que tenen totes, com a característica comuna, una elevada vulnerabilitat. Tenen feina, però no tenen ocupació formal, raó per la qual es troben fora de qualsevol sistema de protecció social regular". 
 
En aquest sector s'inclouen persones que recorren a la informalitat laboral per necessitat o per fer alguna activitat irregular i les que es troben en un règim que no els correspon, com és el cas dels riders. A més, quant a la informalitat, hi ha una preocupació addicional, ja que "el sector informal pot incrementar-se exponencialment" com a resultat de la crisi econòmica i la consegüent disminució d'hores de feina. 

 

La Covid-19 evidencia els reptes del treballador del segle XXI