🎓 Veus i silencis en el relat del 17-A

Encara hi ha llacunes en el relat dels fets relacionats amb els atemptats de les Rambles i Cambrils. No obstant això, reconèixer aquesta realitat no suposa cap descrèdit ni per a investigadors ni per a informadors. En el cas concret del periodista de recerca, la seva obligació és contrastar-lo tot i, si no hi ha un altre remei, reconèixer davant el seu públic "fins a on s'ha pogut arribar".

Fecha: dijous, 26 de de novembre de 2020 a las 15:45h

Veus i silencis en el relat del 17-A

Encara hi ha llacunes en el relat dels fets relacionats amb els atemptats de les Rambles i Cambrils. No obstant això, reconèixer aquesta realitat no suposa cap descrèdit ni per a investigadors ni per a informadors. En el cas concret del periodista d'investigació, la seva obligació és contrastar-lo tot i, si no hi ha cap més remei, reconèixer davant del seu públic "fins a on s'ha pogut arribar".

Així ho ha explicat la periodista Anna Teixidor, que cobreix aquests dies per a TV3 el desenvolupament del judici pels atemptats i és autora del llibre Els silencis del 17-A (Diëresis). Silencis que fan referència a la "incomoditat" que encara tenen molts per parlar-ne i a aquests "angles morts" que, sovint, el periodista es troba quan fa front a fets d'aquesta magnitud.

Teixidor hi ha insistit: "Quan reconstrueixes els fets, és clau exposar-ne les llacunes". Una de les que planegen sobre la trama del 17-A és si hi va haver connexions internacionals. De moment, no s'ha pogut acreditar, però aquesta periodista està convençuda que, amb el temps, "sigui per una delació o una altra actuació policial, es trobaran proves que la cèl·lula no actuava independentment".

Si una de les tasques primordials de l'informador és mirar de trobar la veu allà on hi hagi silencis rellevants, també és fonamental discriminar quins testimonis són solvents i quins no. Més encara quan parlem d'atemptats terroristes, "en els quals solen proliferar teories de la conspiració".

Detectar la radicalització

Respecte al tema concret de la prevenció d'aquesta mena d'atemptats terroristes, Teixidor considera que el quid de la qüestió és "detectar els discursos extremistes i actuar-hi en contra". Això va ser "una cosa que va fallar" en el cas de la cèl·lula del 17-A, els membres de la qual havien donat mostres visibles de radicalització.

Aquesta periodista i escriptora, que ha fet aquestes consideracions durant una trobada amb estudiants de Periodisme, també veu marge de millora en la "coordinació" entre cossos i forces de seguretat. Aprecia que, en moltes ocasions, "hi ha tres cossos que treballen alhora en el mateix territori i amb les mateixes persones".

D'altra banda, també opina que, per la seva experiència davant grups terroristes, Espanya és un país que "surt amb avantatge" respecte a d'altres que no tenen aquest bagatge. De fet, "Espanya és un dels països de la UE amb més detencions preventives", ha recordat.

En la sessió també hi ha participat l'editor de Diëresis, José Ángel Martos. Des del seu punt de vista, el llibre de Teixidor té un interès afegit pel fet que el 17-A hagi estat "infratractat pels mitjans".
 

Veus i silencis en el relat del 17-A