🎓 Mantenir la "higiene tecnològica" en un món híper-connectat

En el plànol individual, si alguna cosa defineix el nostre temps respecte a etapes passades, és la possibilitat –convertida pràcticament en obligació- d'estar permanentment connectats amb el nostre entorn. A tal punt que, arribat el període de vacances, és pertinent preguntar-se si part del descans estiuenc ha de consistir també a "desconnectar" dels dispositius mòbils.

Precisament, la Unitat Terapèutica d'Assistència Psicològica, que la Universitat va inaugurar recentment, comptarà amb una àrea especialitzada en atenció de casos d'addicció a les noves tecnologies, on treballarà un equip especialitzat tant en assistència com en recerca en aquest camp. En aquest context, també es realitzaran sessions d'orientació a pares (individual i grupal) tant per a consultes puntuals sobre consum dels fills (en la llar) com per establir pautes de maneig.

La directora de la Unitat i del Màster en Psicologia General Sanitària, Montse Giner, i la Psicòloga General Sanitària, Maria Antonia Obrador Mas, aporten criteris sobre com ha de ser la nostra relació amb els dispositius mòbils, en particular, i les noves tecnologies, en general.

Estar permanentment connectats afecta els nivells d'estrès?

El ritme de vida actual requereix estar en la majoria de casos disponibles permanentment, sigui per feina, o per circumstàncies vitals, familiars... Si hi sumem els factors socials i d'oci, la nostra vida en línia és pràcticament de 24 hores. Els dispositius electrònics permeten obtenir informació a l'instant de qualsevol cosa del nostre interès, que d'una altra forma seria més difícil que ens arribés, a més, ens permeten estar sempre disponibles, fet que suposa un nivell d'atenció superior per la quantitat elevada d'estímuls que ens arriben cada dia. Aquest nivell d'alerta de forma permanent pot suposar en diferents ocasions un augment de l'estrès, sobretot si la intensitat és elevada i es manté en el temps, el que pot arribar a afectar a la nostra salut, a la nostra vida personal, laboral i sociofamiliar.

El descans vacacional hauria d'estar també lligat a una desconnexió dels dispositius mòbils?

Encara que és difícil prescindir dels dispositius mòbils, és important mantenir una ''higiene tecnològica'', amb moments específics i controlats de connexió, així com moments de desconnexió que permetin cuidar, sobretot en el descans vacacional, les relacions socials offline, ja que és el moment perfecte per interactuar amb més temps i qualitat tant les relacions humanes en el ''aquí i ara'' com la relació amb un mateix i amb la naturalesa.

Com es genera una addicció a les NNTT? Com es reconeix a un addicte?

Young (1988) va definir diferents senyals d'alarma que indiquen la possible dependència a les noves tecnologies i que poden donar com a resultat una addicció: Privació del somni, dormir menys de 5 hores per poder seguir connectat a internet; deixar de costat altres activitats importants, com l'estudi, treball i les relacions socials; rebre queixes l'entorn social en relació a l'ús excessiu de la xarxa; notar-se irritat quan no està connectat o, fins i tot, pensar constantment a la xarxa; tenir diversos intents de rebaixar el temps de connexió sense aconseguir-ho; mentir en relació al temps real de connexió o jugant a un videojoc, presentar sota rendiment en els estudis o en l'àmbit laboral i generar un aïllament social; sentir eufòria i activació anormal quan s'està connectat.

Aquests aspectes són fonamentals per identificar un ús problemàtic de les noves tecnologies en general, encara que també podem extrapolar-ho a qualsevol nova addicció tecnològica, com l'abús dels dispositius mòbils, associant aquests senyals a l'ús del telèfon mòbil.

Així mateix, hem de tenir en compte que l'ús de les noves tecnologies no és addictiu per se, no tenen propietats nocives o perilloses, no obstant això, hi ha persones que poden establir amb les noves tecnologies relacions problemàtiques o comportaments no adaptatius. Convé tenir en compte que hi ha persones especialment vulnerables a causa de diverses manques ambientals i trets de personalitat com la impulsivitat, la baixa tolerància a la frustració, la falta d'autocontrol, les dificultats de comunicació, etc.

Les addiccions a les NNTT, pròpies d'aquest nou segle, s'engloben dins de les denominades "addiccions conductuals o sense substància". En general, aquestes addiccions no es donen aïlladament. En el cas d'addicció a Internet pot propiciar o alimentar altres addiccions com la compra compulsiva (addicció a les compres), apostes en línia (addicció al joc), consum pornogràfic (addicció al sexe)... Per això, la rellevància d'una addicció conductual té implicacions a diferents nivells que acaben requerint un abordatge psicoterapèutic, sigui per un motiu o per un altre.

Quins hàbits ajuden a controlar la nostra relació amb les noves tecnologies?

És primordial educar ja des de la infància en aspectes relacionats amb la tolerància a la frustració, l'autocontrol emocional i el desenvolupament de les habilitats socials i de comunicació, amb activitats lúdiques com l'esport, la lectura, les activitats en grup i a l'aire lliure. A més d'educar en un ús adequat i controlat de les noves tecnologies, és a dir, regular el temps d'ús i el tipus d'informació al qual s'accedeix.

Per tant, és important reflexionar a quines manques o dificultats interpersonals obeeix l'abús de les noves tecnologies, fomentar les relacions interpersonals i d'oci offline, així com implementar uns horaris controlats de connexió.

Quina ajuda ofereixen els professionals de la Psicologia?

Com qualsevol altra dificultat o trastorn, el primer pas consisteix a acudir a un especialista o unitat especialitzada per a la seva avaluació i tractament. Els psicòlegs, com passa en qualsevol altre procés addictiu, ajudaran en el procés de presa de consciència i motivació al canvi, amb un tractament centrat en el canvi d'hàbits i actituds, un major control dels impulsos i l'aprenentatge en la resolució dels conflictes interpersonals de forma apropiada. De la mateixa manera, serà essencial treballar i manejar altres símptomes associats, com l'ansietat i el desànim, sempre en una esfera multidisciplinària i en col·laboració amb la família i l'entorn.