🎓 Principis i normes per a la nova normalitat tecnològica

Es parla de nova normalitat en al·lusió a una quotidianitat marcada per protocols de seguretat sanitària fins ara inexistents o molt més laxos, però hi ha una altra normalitat imminent sobre els desafiaments al voltant de la qual no hem reflexionat prou: la realitat tecnològica.

En aquests dies de confinament hem pogut gaudir dels enormes avantatges que proporciona la tecnologia. Ens ha permès estar en contacte i alleujar el confinament, però, alhora, "estàvem proporcionant una informació valuosíssima a grans empreses". Gràcies a aquesta informació, i amb el suport de la intel·ligència artificial, "podran extreure unes pautes de comportaments que ens fan més predictius i sensibles a la manipulació", adverteix el doctor i professor del grau en Periodisme i del màster universitari en Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la nostra universitat Xavier Salla.

Els desafiaments no es limiten al potencial del big data en termes comercials. Des de fa anys s'han gestat unes tecnologies de naturalesa "molt més invasiva" que, a més de ser grans assoliments, ens plantegen reptes importants com a espècie. Es refereix Salla al transhumanisme, la biotecnologia i la tecnoinformàtica.

Transhumanisme

El transhumanisme és un paradigma que arriba amb tecnologies digitals capaces d'integrar-se en el cos. Parlem de tecnologies que s'incorporen per donar una funcionalitat millor que els mateixos òrgans biològics, com seria el cas d'"ulls amb accés a una nova internet amb noves aplicacions". Aquesta capacitat obre la via a l'aparició de "noves castes d'éssers humans". Salla els denomina "éssers humans potenciats", una nova classe dominant enfront de la qual quedarien relegades a la irrellevància les persones sense capacitat d'accedir a la tecnologia. "I ja sabem que el que és irrellevant, tard o d'hora, s'extingeix".

No obstant això, aquests desafiaments antropològics podrien canalitzar-se si la societat fos capaç de generar un debat consistent sobre els principis i normes que han de regir la nova convivència tecnològica. Aquesta és la crida que formula Salla: les institucions i els agents socials han d'implicar-se a fons en una reflexió que encara no s'ha fet. Cal establir aquestes bases perquè "on tu no decideixes, d'altres ho fan per tu. Les multinacionals capaces d'introduir aquestes grans millores tecnològiques seran les que definiran el nostre futur si no ho fem nosaltres", argumenta.

Ja hi ha hagut exemples del que passa quan la tecnologia irromp en un camp sense regles clares. Així, la necessitat de buscar una solució improvisada al conflicte plantejat per l'aparició d'Uber i Cabify ja va ser "un avís que anem a un escenari en el qual la tecnologia té la capacitat de modificar els comportaments, llocs de treball i estils de vida i no estem dibuixant com volem que sigui aquesta societat".

‘Smart city’ i empoderament digital

Les anomenades smart cities, que actualment es presenten com un model de gran potencialitat per garantir la mobilitat en condicions de seguretat sanitària, també presenten aquest dilema. D'una banda, la visió utòpica ens presenta la smart city com "una ciutat que s'anticipa a les nostres necessitats". De l'altra, planteja el mateix problema que la resta de grans tecnologies digitals: si arriben a un entorn immadur, s'obre la porta al fet que grans corporacions transnacionals es converteixin en "pseudogovernants de les ciutats". Si aquestes grans empreses "aconsegueixen que les seves plataformes s'introdueixin dins de les grans ciutats, prescindir després d'aquesta tecnologia en favor d'una altra solució resultarà impossible; serà un sotmetiment i dependència digital", exposa el professor Salla. 

Per tot això, cada vegada té més importància la formació en la realitat digital. "Com més gent hi hagi apoderada en les tecnologies, més força tindrem per fixar els criteris de la nova societat".